Wikipedia

Resultats de la cerca

dijous, 16 de gener del 2014

Echinolittorina punctata


La seva closca és globosa, llisa, amb l'espiral curta i molt roma, de coloració molt variable, encara que normalment d'un sol color, poden ser groc, verd, marró vermellós, vermell ataronjat, gairebé blanc o negre, de vegades amb bandes de tonalitat més clara. Poden arribar a fer una mida màxima de 15 mm.

DISTRIBUCIÓ
És propi del Atlàntic Nord, trobant-se en les cotes de l'Amèrica del Nord, de Groenlàndia fins a Nova Jersey, hi ha l'Europa Occidental, de Islàndia fins a les illes Açores, així com en el mar Nord i el mar Bàltic.

COMPORTAMENT
Encara que suporta grans oscil·lacions en l'índex de salinitat, difereix del bígaro comú (littorina obtusata) 

dilluns, 16 de desembre del 2013

La sargantana

Els briòfits

Els briòfits

Característique dels briòfits:
Els briòfits és el nom tradicional per referir-se a totes les plantes terrestres que no tenguin un autèntic teixit vascular i que per tant s'anomenen plantes no vasculars

dijous, 24 d’octubre del 2013

La posidonia oceanica


   

DESCRIPCIÓ DE LA PLANTA:

NOM COMÚ: Alga de vidriers.

NOM CIENTÍFIC: Posidonia oceanica.

DISTRIBUCIÓ: En tot el Mediterrani

CARACTERÍSTIQUES: La posidònia és una planta aquàtica que viu als fons marins, fins a uns 40 m de fondària; les tiges són subterrànies en forma de rizomes, horitzontals o verticals, que poden arribar a fer diversos decímetres de gruix, a l'extrem de cada rizoma surt un feix de fulles, que són llargues i acintades, d'un cm d'ample per uns 50 cm o més de llarg, amb nervis paral·lels i àpex arrodonit; a la tardor perd part de les fulles. La floració no és periòdica i no es coneixen amb precisió els mecanismes que la regulen, les flors, de color verdós, són inflorescències es forma d'espiga protegides per bràctees i situades sobre un llarg peduncle, sense calze ni corol·la, amb tres estams que produeixen un pol·len viscós i filamentós que pot ser transportat pels corrents cap els pistils d'altres plantes. El fruit és una baia de color verd i forma semblant a una oliva que conté una llavor i rep el nom d'oliva de mar; la disseminació es fa gràcies a que el fruit sura mentre la polpa, el pericarp, no es descompon i pot ser transportat per l'onatge.


FOTOS:

          PLANTA

            FLOR

   FRUIT

    TIJA I  ARREL

       

dijous, 10 d’octubre del 2013

S'Espartar

L'illa de s'Espartar és una petita illa deshabitada al nord-dest de l'illa d'Eivissa. Es troba dins el termemunicipal de Sant Josep de sa Talaia. L'illa es troba a 8'4 quilometres, a l'oest de la localitat de Sant Antoni de Portmany, i es una de les illes més petita de l'archipelag Balear.             

Fauna i flora
El terreny es rocós i àrid que suporta 131 espècies, incloent alguns rars arbustos endèmics. Això inclou una floració molt rara de alfals, arborea alfals. És un membre de la família dels pèsols i està a la llista vermella de perill de les espècies. Una altra vegetació inclou tals arbustos i herbes com el romaní, la farigola, i el rue, que creixen en abundància aquí .La fauna de l'illa inclou una gran quantitat de conills. També té una subespècie de la sargantana eivissenca a l'illa. També es la llar d'una colònia d'aus en perill d'extinció anomenat falcó d'eleonora. També hi ha tipus endèmiques d'escarabats i caragols.Les aus són les gavines de bec vermell i corbs marins. També hi ha la colònia més gran de la Mediterrània