Iogurt

La sal a la mar

Echinolittorina punctata

La seva closca és globosa, llisa, amb l'espiral curta i molt roma, de coloració molt variable, encara que normalment d'un sol color, poden ser groc, verd, marró vermellós, vermell ataronjat, gairebé blanc o negre, de vegades amb bandes de tonalitat més clara. Poden arribar a fer una mida màxima de 15 mm.

DISTRIBUCIÓ

És propi del Atlàntic Nord, trobant-se en les cotes de l'Amèrica del Nord, de Groenlàndia fins a Nova Jersey, hi ha l'Europa Occidental, de Islàndia fins a les illes Açores, així com en el mar Nord i el mar Bàltic.

COMPORTAMENT

Encara que suporta grans oscil·lacions en l'índex de salinitat, difereix del bígaro comú (littorina obtusata) 

La sargantana

Els briòfits

Els briòfits

Característique dels briòfits:

Els briòfits és el nom tradicional per referir-se a totes les plantes terrestres que no tenguin un autèntic teixit vascular i que per tant s'anomenen plantes no vasculars

La posidonia oceanica

   

DESCRIPCIÓ DE LA PLANTA:

NOM COMÚ: Alga de vidriers.

NOM CIENTÍFIC: Posidonia oceanica.

DISTRIBUCIÓ: En tot el Mediterrani

CARACTERÍSTIQUES: La posidònia és una planta aquàtica que viu als fons marins, fins a uns 40 m de fondària; les tiges són subterrànies en forma de rizomes, horitzontals o verticals, que poden arribar a fer diversos decímetres de gruix, a l'extrem de cada rizoma surt un feix de fulles, que són llargues i acintades, d'un cm d'ample per uns 50 cm o més de llarg, amb nervis paral·lels i àpex arrodonit; a la tardor perd part de les fulles. La floració no és periòdica i no es coneixen amb precisió els mecanismes que la regulen, les flors, de color verdós, són inflorescències es forma d'espiga protegides per bràctees i situades sobre un llarg peduncle, sense calze ni corol·la, amb tres estams que produeixen un pol·len viscós i filamentós que pot ser transportat pels corrents cap els pistils d'altres plantes. El fruit és una baia de color verd i forma semblant a una oliva que conté una llavor i rep el nom d'oliva de mar; la disseminació es fa gràcies a que el fruit sura mentre la polpa, el pericarp, no es descompon i pot ser transportat per l'onatge.

FOTOS:

          PLANTA

            FLOR

   FRUIT

    TIJA I  ARREL

       

S'Espartar

L'illa de s'Espartar és una petita illa deshabitada al nord-dest de l'illa d'Eivissa. Es troba dins el termemunicipal de Sant Josep de sa Talaia. L'illa es troba a 8'4 quilometres, a l'oest de la localitat de Sant Antoni de Portmany, i es una de les illes més petita de l'archipelag Balear.             

Fauna i flora

El terreny es rocós i àrid que suporta 131 espècies, incloent alguns rars arbustos endèmics. Això inclou una floració molt rara de alfals, arborea alfals. És un membre de la família dels pèsols i està a la llista vermella de perill de les espècies. Una altra vegetació inclou tals arbustos i herbes com el romaní, la farigola, i el rue, que creixen en abundància aquí .La fauna de l'illa inclou una gran quantitat de conills. També té una subespècie de la sargantana eivissenca a l'illa. També es la llar d'una colònia d'aus en perill d'extinció anomenat falcó d'eleonora. També hi ha tipus endèmiques d'escarabats i caragols.Les aus són les gavines de bec vermell i corbs marins. També hi ha la colònia més gran de la Mediterrània